Camino es va publicar el 1939, durant la Guerra Civil. Instal.lat a Burgos, mossèn Escrivá revisa i amplia un text anterior ("Consideraciones Espirituales", 1934), fins arribar als 999 punts del text definitiu.
Parlant amb una persona vinculada a la maçoneria, em diu que al text inicial, publicat el 1939, al punt 115 hi havia una referència a la maçoneria que va ser eliminada posteriorment. Me'n vaig a la biblioteca del Seminari de Barcelona i consulto la primera edició de Camino. Efectivament, el punt 115 diu això:
"'Minutos de silencio.' -Quédese esto para ateos masones y protestantes, que tienen el corazón seco. Los católicos, Hijos de Dios, hablamos con el Padre nuestro que está en los cielos."
Després, també a la biblioteca del seminari, consulto "Camino, edición crítico-histórica", de Pedro Rodríguez (Rialp, 2002). Explica Pedro Rodríguez (de l'Opus ell), al parlar del punt 115, que el 1957, en la 14a. edició, la segona frase es va corregir, es van eliminar els maçons i els protestants: "Quédese esto para los ateos y para los hombres que tienen el corazón seco". I que l'any següent, en la 15 edició, el text va tornar a ser modificat i a les eliminacions anteriors de maçons i protestants s'hi va afegir l'eliminació dels ateus: "'Minutos de silencio'. -Dejadlos para los que tienen el corazón seco".
Rectificar és de savis. Hi ha escriptors que revisen els textos que han publicat, i d'altres que no ho fan. Mossèn Escrivá ho va fer en el cas de Camino.
Quan un escriptor, després de la primera publicació d'un text, fa correccions en aquell text i el reedita se suposa que és perquè no se sent prou identificat amb el text inicial, fins el punt de tenir la necessitat de modificar-lo. Per tant, en alguna mesura es pot suposar també que es segueix sentint identificat amb el que no corregeix.
De manera que un autor que fa correccions (a diferència dels autors que no corregeixen), perd l'eventual argument d'atribuir algunes característiques del text "al moment en què es va publicar". És a dir, que si el 1957 i 58 per a mossèn Escrivá allò dels maçons, protestants i ateus ja no li semblava adequat i va decidir corregir-ho, posat a fer correccions podria haver aprofitar també per llimar algunes altres "arestes", si és que n'hagués vist la necessitat. Però segons sembla no la va veure, aquesta necessitat.
És a dir, que no li devia semblar inadequat, per exemple, el llenguatge "guerracivilista" de molts punts de Camino, plens de referències a cabdills, victòries, lluites, soldats, virilitats, etc.:
"¡Si has nacido para caudillo!" 16*
"¡La guerra! -La guerra tiene una finalidad sobrenatural (...) -La guerra es el obstáculo máximo del camino fácil. -Pero tendremos, al final, que amarla, como el religioso debe amar sus disciplinas." 311*
"Viriliza tu voluntad para que Dios te haga caudillo." 833* (1)
Alhora, mossèn Escrivá busca algú que faci una presentació de Camino que sigui del seu gust, i la persona triada és el bisbe Xavier de Lauzurica y Torralba, la presentació del qual acaba així, abrandada, bel.ligerant i i d'un espanyolisme agressiu i caspós:
"Lector, no descanses; vela siempre y está alerta, porque el enemigo no duerme. Si estas máximas las conviertes en vida propia, serás un imitador perfecto de Jesucristo y un caballero sin tacha. Y con cristos como tú volverá España a la antigua grandeza de sus santos, sabios y héroes."
Aquesta presentació es va mantenir un munt d'anys. A les edicions de Camino que circulaven per casa dels meus pares quan jo era petit sortia a totes. No sé fins quan es va mantenir.
Que el llenguatge de Camino fos així, guerracivilista, té una explicació fàcil. Mossèn Escrivá, després de fugir de manera sensata del Madrid republicà, ja que allí tenia moltes possibilitats de que el matessin, després d'un periple llarg i arriscat arriba a França. Allí no corre perill, s'hi hauria pogut quedar fins el final de la guerra. Però no, torna a Espanya, a la zona controlada pels franquistes, i s'instal.la "precisament" a Burgos, on hi ha la plana major de l'exèrcit de Franco.
Insisteixo, es podia haver quedat a França, o es podia haver instal.lat a qualsevol altre lloc menys significatiu que Burgos en aquell moment. Però se'n va a Burgos. I més endavant fins i tot dirigirà uns "exercicis espirituals" del Franco, un personatge amb el qual hi té diferents punts en comú. Per exemple, Franco estava igual d' obsessionat amb el maçons com mossèn Escrivá (les relacions amb el dictador Franco encara seran més àmplies, però ara no es tracta de fer aquí un estudi d'aquestes relacions).
Mossèn Escrivá se'n va a Burgos, escriu el que escriu, i posteriorment dels biaixos guerracivilistes del text no en corregeix cap. De la mateixa manera que, canviant ara de tema, tampoc corregeix, per exemple, la coneguda frase sobre les dones del punt 946 de Camino, "Ellas no hace falta que sean sabias: basta que sean discretas."
Recapitulo. Mossèn Escrivá va corregir Camino (com a mínim) el 1957 i el 1958, dinou anys després de la primera edició. I si el va corregir dues vegades, també l'hauria pogut corregir més vegades, tantes com hagués volgut, si més endavant li hagués grinyolat alguna cosa del contingut original. De fet, fins el 1975, que va morir, hi hauria pogut fer correccions. I no les va fer, i el llenguatge bél.lic i la misogínia (per parlar només dels temes que he esmentat ara, però n'hi ha més "susceptibles de ser comentats") van quedar en l'edició definitiva de Camino.
Per cert: al llibre esmentat de Pedro Rodríguez no hi ha cap capítol titulat "Les correccions en les diferents edicions de Camino", un capítol que en un llibre subtitulat "edición crítico-histórica" sembla que hi hauria de ser. Amb més motiu, tenint en compte que en canvi hi ha un munt d'informació irrellevant, que segons com sembla que només hi sigui per dificultar la localització d'aquest altre tipus d'informacions. Per arribar a la referència dels maçons has d'anar llegint punt per punt "a veure què en diu", i sovint els detalls rellevants com aquest dels maçons queden colgats entremig d'un munt "de palla". (2)
Acabo. A la 73a. edició castellana que tinc a l'abast i consulto (Ediciones Rialp, 2002, l'editorial oficial de les obres de San Josemaría), al final diu: "LXXIII edición castellana (idéntica a la primera edición de 1939)".
--
(1) I d'altres: "La paz es algo muy relacionado con la guerra." 308*; "No me olvides que Cristo tiene también 'milicias'" 905*; etc.
(2) Hi ha una edició virtual del llibre de Pedro Rodríguez, però "casualment" aquesta informació relativa a les modificacions del punt 115 en l'edició virtual no hi són.
www.leercamino.org/camino_punto_a_punto-capitulo_1_caracter-punto_1.php
