"La divulgación pública, en cualquier forma que se realizase, de medios o procedimientos para evitar la procreación, así como todo género de propaganda anticoncepcionista, será castigado con la pena de arresto mayor en su grado mínimo y multa de 500 a 5.000 pesetas."
Article 14 de la Llei del 24 de gener de 1941 "para la protección de la natalidad, contra el aborto y la propaganda anticoncepcionista". Aquest fragment d'aquesta llei el recollia l'"Informe sobre la moralidad pública en España", del Patronato de Proteción a la Mujer, Madrid, 1942 (1).
Cal tenir en compte el context: el 1941, després de la carnisseria de la Guerra Civil, era urgent promoure la natalitat per tal de poder reposar (per si convenia) "la carn de canó" perduda durant la guerra. A més, aquella postura "anticoncepcionista" estatal també era la de l'Església, llavors tan feliç amb el resultat de la guerra, i per descomptat interessada "en multiplicar apòstols i prosèlits". De manera que tot encaixava i es complementava.
Que les dones "eren l'instrument", el mitja necessari i impresindible per tal d'assolir els objectius multiplicadors de la població era obvi. Llavors i sempre, de manera que se les havia de mentalitzar, i si calia pressionar (i si calia multar), per tal que estiguessin predisposades a complir amb les seves obligacions femenines reproductores.
Tenia aquesta cita arxivada, i em venia de gust desarxivar-la. Tant per la mateixa cita, com pel fet que va ser l'Assumpta Roura qui va fer public el document que recollia la cita (un document fins aleshores només accessible per a unes poques persones, ja que aquest "Informe sobre la moralidad pública en España" era "d'ús intern", només va arribar "a les autoritats").
L'Assumpta Roura, a la qual cada cop admiro més, a mesura que vaig llegint diferents llibres seus, sobretot els autobiogràfics.
--
(1) Segons la reproducció de l'edició a cura de l'Assumpta Roura, "Un inmenso prostíbulo, mujer y moralidad durante el franquismo", Editorial Base, 2005.
