2 de des. 2017

Més cites, J. Urteaga i J.B. Torelló

Quan t'entretens tafanejant llibres, de vegades trobes coses curioses. Una descoberta que fa relativament poc em va meravellar va ser l'ús que feia Jesús Urteaga "dels fills no engendrats", és a dir, els presumptes fills que haurien nascut si òvuls no fecundats s'haguessin fecundat. A "Dios y los hijos" (Rialp, 1960), utilitza aquest tema de manera descarada i grollera, com si estigués a un programa de teleescombraries religiós. Ho fa dins de la seva campanya que es podria titular "Com més fills millor", ja que segons ell tota restricció en aquest sentit és perversió, egoisme, esclavitud de la carn i baixesa moral. La seva originalitat pel que fa al tema la reforça amb la manera com el tracta, amb el seu to habitual exaltat, i amb aquest ús groller i sentimentalista de la veu d'aquests fills inexistents (que "no són" només perquè els pares són molt mesquins i covards):

"¡Tengo hambre y sed de vida! ¿No me oís? ¡Quiero vivir! (...) No, madre, no sufro; aquí, en el reino de los no nacidos nadie puede sufrir... ni tampoco gozar de Dios en la eternidad." (p. 36)

"¿Verdad que, a pesar de todo, no queréis tener más hijos? Pues: seguid con vuestros juegos y vuestras trampas. ¡Hartaos de pan, comilones! (...) ¡Si vieras cómo lloro! Sin poder ir al Cielo, ¡a mi cielo!, ¡a mi Cielo! ¡Para siempre! ¡Me privais del Cielo para siempre!" (p. 42)

Quinze pàgines del llibre les dedica a aquest discurs. Sense cap mena de pudor ni mesura, amb el mateix to exaltat i manipulador. Suposo que perquè devia pensar que hi havia gent sensible a aquest tipus d'argumentacions:

"Hay una palabra que jamás podré pronunciar. Ninguna como ella tiene tantos cantos, encantos, risas y decires: Madre. (...) Que felices tienen que ser los hijos que, aun no teniendo nada en el mundo, tiene Vida. ¡Y yo... que hubiera llenado de besos tu vida, madre!" (p. 45)

Jesús Urteaga no era una excepció. Uns anys més tard, Juan Bautista Torelló, mossèn com Jesús Urteaga, també de l'Opus com Jesús Urteaga, i alhora psiquiatre, un personatge amb un gran prestigi dins de l'Opus, a "Psicología abierta" (Rialp, 1972; la mateixa editorial -de l'Opus- del llibre de Jesús Urteaga), escrivia això:

"Sólo el no nacido, que no experimentará ni gozo ni pena, habría podido liberar a la enclenque familia de su neurótico egoismo (...) El hundimiento en el abismo del no-ser de los niños concienzudamente evitados permite la 'dolce vita' de unos padres perfectamente arropados en su intachable 'honorabilidad'". (p. 198)

No dedica al tema el munt de pàgines que hi dedica Jesús Urteaga, ni és tan barroer com Jesús Urtega, però el fons és el mateix. I amb l'agreujant que en el seu cas en teoria el llibre és un llibre de psicologia, i el seu autor un psiquiatra (a la nota biogràfica del llibre diu que també va ser professor de psicologia i de psicopatologia pastoral en diferents centres d'ensenyament).

Doncs això, una altra referència per a l'arxiu dels despropòsits.